Contribució a l’espistolari de Lluís Nicolau d’Olwer

Montserrat Vila edita sis cartes que formen part de la corrspondència de Lluís Nicolau d'Olwer: tres de Nicolau a Jaume Massó i Torrents, Antoni Rubió i Lluch i Eugeni d'Ors, i d'aquests tres corresponsals a Nic¡olau. L'editora encapçala les cartes amb un complet estudi (p. 87- 95) i edita els textos amb un complet aparat crítc

La Vinagrella, més invasiva a les illes que a les zones continentals

Les illes són espais especialment vulnerables a les invasions de plantes exòtiques. Investigadors de la UAB han validat aquesta hipòtesi en el cas d'una espècie, la vinagrella (Oxalis pes-caprae), estudiant la seva presència a les Illes Balears. Els resultats mostren que es reprodueix en major quantitat en les illes que en d'altres zones continentals espanyoles.Las islas son espacios especialmente vulnerables a las invasiones de plantas exóticas. Investigadores de la UAB han validado esta hipótesis en el caso de una especie, la vinagrella (Oxalis pes-caprae), estudiando su presencia en las Islas Baleares. Los resultados muestran que se reproduce en mayor cantidad en las islas que en otras zonas continentales españolas

Aprender a investigar para argumentar sobre lengua: los registros lingüísticos orales en la ESO

Este artículo presenta una secuencia didáctica basada en el enfoque del proceso de enseñanza-aprendizaje de la lengua mediante la investigación y la interacción. El objetivo es proponer una manera de trabajar los contenidos lingüísticos en secundaria a través de un proceso que implique, por un lado, la creación de situaciones de reflexión compartida entre los alumnos y, por otro, un cambio de perspectiva en las tareas que habitualmente realizan los alumnos en el aula. Se trata de que los estudiantes pasen de desempeñar un papel básicamente receptivo (de las preguntas y las reflexiones del docente) a tener un papel claramente productivo, ya que para hacer una investigación se tienen que formular hipótesis, analizar resultados y extraer conclusiones. En concreto, a través de la secuencia didáctica que se propone se desarrollan las habilidades lingüísticas del alumnado mediante tres ejes: el concepto de registro lingüístico en relación con el contexto educativo, la reflexión a través de la argumentación y la investigación

Potential distribution range of invasive plant species in Spain

Success of invasive species has been frequently estimated as the present distribution range size in the introduced region. However, the present distribution range is only a picture of the invasion for a given time step and do not inform on the potential distribution range of the species. Based on niche-based models we used climatic, geographic and landscape information on the present distribution range for 78 major plant invaders in Spain to estimate and map their potential distribution range. We found a positive relationship between present and potential distribution of species. Most of the species have not yet occupied half of their potential distribution range. Sorghum halepense and Amaranthus retroflexus have the widest potential distribution range. Sorghum halepense and Robinia pseudoacacia have the highest relative occupancy (i.e. proportion of potential distribution range currently occupied). Species with a larger minimum residence time have, on average, higher relative occupancy. Our study warns managers that it might be only a matter of time that currently localized invasive species reach their potential area of distribution

El Paper de la competència en les comunitats vegetals mediterrànies

Es revisen alguns estadis sobre l'efecte de la competència en l'estructuració de les comunitats vegetals de les regions mediterrànies per tal de determinar quins són els mecanismes de competència que s'han observat i les limitacions dels estudis duts a terme. També es fa esment dels mecanismes de coexistència que redueixen la competència entre espècies vegetals. La majoria dels estudis estan basats en observacions dels patrons de distribució i abundància de les espècies. Però en els darrers deu anys s'han publicat alguns estudis experimentals que analitzen la interacció de la competència amb altres factors biòtics i abiòtics. Segons aquests estudis, la competència per l'aigua i pels nutrients del sòl seria més important que la competència per la llum. El foc disminuiria la competència entre plantes i entre espècies, tot i que en els estadis inicials de regeneració la competència afavoriria els individus de major grandària. La diferenciació de nínxols en quant a la fenologia, la morfologia del sistema radical i la diversitat de respostes a l'eixut estival, explicaria que les espècies que competeixen per algun recurs limitant puguin coexistir en els estadis més madurs de la comunitat. Diferències en els requeriments per a la regeneració i la reproducció, i l'heterogeneitat dels microambients disponibles, explicarien que les espècies competissin poc en els estadis primerencs de desenvolupament de la comunitat.This paper reviews studies about the effect of competition on the structure of plant communities in mediterranean regions to determine the mechanisms of plant competition and the limitations of these studies. The review also addresses the coexistence mechanisms that decrease competition among species in these regions. Most studies are based on the patterns of species structure and abundance. However, during the last decade have appeared some publications on experimental studies that analyze the interaction of competition with the biotic and abiotic environment. According to these studies, competition for water and soil nutrients is more important than competition for light. Fire may diminish competition among individuals and among species, although during the early stages of regeneration, competition favors the largest individuals. Niche differentiation with regard to phenology, morphology of the root system and diversity of the responses to summer water stress may explain why species may compete for some limiting resources and coexist at the mature stages of community development. Differences in the requirements for regeneration and reproduction, and also the heterogeneity of the microenvironment, may explain why competition is less important at the early stages of community development.Se revisan algunos estudios sobre el efecto de la competencia en la estructura de las comunidades vegetales de las regiones mediterràneas con el objetivo de determinar los mecanismos de competencia que se han observado y las limitaciones de los estudios llevados a cabo. También se hace referencia a los mecanismos de coexistencia que reducen la competencia entre especies vegetates. La mayor parte de los estudios estan basados en observaciones de los patrones de distribución y abundancia de las especies. No obstante, en los últimos diez años se han publicado algunos estudios que analizan la interacción de la competencia con otros factores bióticos y abióticos. Según estos estudios, la competencia por el agua y los nutrientes del suelo sería más importante que la competencia por la luz. El fuego disminuiría la competencia entre plantas y entre especies. No obstante, en los estadios iniciales de regeneración, la competencia favorecería a los individuos de mayor tamaño. La diferenciación de nichos en cuanto a la fenología, la morfología del sistema de raíces y la diversidad de respuestas a la sequía estival, explicaría que las especies que compiten por algún recurso limitante puedan coexistir en los estadios más maduros de la comunidad. Diferencias en los requisitos para la regeneración y la reproducción, así como la heterogeneidad de los microambientes disponibles, explicaría que las especies compitieran poco en los estadios iniciales de desarrollo de la comunidad

Competition effect on the resprouting performance of Erica multiflora after clipping

Competition plays an important role in structuring plant communities. A manipulation experiment was done eliminating neighbourhood vegetation in order to study the effect of competition on the resprouting vigour of the Mediterranean shrub Erica multiflora. The elimination of neighbours increased the number of resprouts and biomass of target plants. The differences between the competition and non competition treatments increased with time. These results suggest that during the early stages of regeneration after a disturbance, plants are less dependent on environmental resources, but later they compete with its closer neighbours.La competència juga un paper molt important en l'estructura de les comunitats vegetals. Es va portar a terme un experiment d'eliminació de la vegetació velna per tal d'estudiar l'efecte de la competència en el vigor de la rebrotada de l'arbust Erica multiflora. L'eliminació dels veïns va fer incrementar el nombre de rebrots i la biomassa de les plantes d'estudi. Les diferències entre els tractaments deno competència i de competència augmentaren amb el temps. Aquests resultats suggereixen que durant les primeres etapes de regeneració després d'una pertorbació, les plantes són menys depenents dels recursos del medi, però, més tard, competeixen amb els veïns més propers

Influence of the honeybee and trait similarity on the effect of a non-native plant on pollination and network rewiring

Introduced entomophilous non-native plants usually become well integrated into the diet of generalist pollinators. This integration can affect the entire recipient plant–pollinator network. Effects vary from facilitative to competitive, and understanding the factors that govern such variability is one of the fundamental goals in invasion ecology. Species traits determine the linking patterns between plant and pollinator species. Therefore, trait similarity among plants or among pollinators might modulate how they affect each other. We conducted a flower removal experiment to investigate the effects of the non-native entomophilous legume Hedysarum coronarium on the pollination patterns of a Mediterranean shrubland plant–pollinator network. Specifically, we explored whether effects were influenced by similarity with the resident plant species in flower morphology (papilionate vs. non-papilionate), and whether effects on the pollinator community were influenced by similarity in functional group with its main visitor species (bees vs. non-bees). In addition, we explored whether Hedysarum had an effect on the identity of interactions. For this purpose, we calculated the interaction rewiring, that is the number of plant–pollinator interactions that were gained or lost after invasion. Hedysarum was well integrated into the diet of 15 generalist pollinators having the honeybee as its main visitor species. Such integration did not affect visitation rates, normalized degree (i.e. proportion of pollinators they are visited by) nor niche overlap (i.e. proportion of plant species they share pollinators with) of plants, irrespective of their flower morphology. Only the proportion of honeybee visits to resident plants decreased with invasion. On the other hand, Hedysarum reduced visitation rates and niche overlap of pollinators, mainly those of bee species. Finally, we observed that changes in the foraging behaviour of the honeybee were positively associated with the interaction rewiring involving the rest (92 taxa) of pollinators. In conclusion, pollinators show a plastic use of floral resources, responding to the presence of non-native plants. When the non-native attracts highly competitive pollinators such as the honeybee, plasticity is especially significant in pollinators that are functionally close to that competitive pollinator. The result is an interaction rewiring, probably due to pollinators avoiding competition with the honeybee. Though this plasticity might not quantitatively affect the pollination of plants, consequences on their reproduction and the functioning of the network can derive from the interaction rewiring.Peer reviewe